No oblidar és un deure. Emili Blanes al Palau Comtal. Setembre Octubre de 2019

No oblidar és un deure. Emili Blanes al Palau Comtal. Setembre Octubre de 2019.

Molts artistes han vist en les seues obres una arma per lluitar contra la injustícia. Un d’ells va ser
Pablo Picasso qui afirmava que «La pintura no ha estat feta per decorar els apartaments. És un
instrument de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic».

Per aquest motiu és molt encertada la tria de la Sala d’Armes del Palau Comtal. Sota les seues voltes gòtiques, on fa segles es guardaven llances, escuts i espases, podem veure les pintures i dibuixos d’Emili Blanes, autèntiques armes en la lluita pacífica contra la desmemòria, contra l’oblit d’un passat recent trist i dolorós.

No és casualitat que la seua exposició tinga per títol «no oblidar és un deure» Emili és un artista plàstic compromés que al llarg de tota la seua trajectòria ha tractat temes com l’ocupació de Palestina, la memòria democràtica o les agressions contra el medi ambient. Aquesta forma d’entendre l’art li ha portat a desenvolupar una forma de pintar i dibuixar molt personal on predomina el blanc i negre, amb un llenguatge visual prop a l’expressionisme, amb clares referències a Munch, o a les pintures negres de Goya.

També està present la influència de Millares o de Tapies, amb l’ús de draps i teixits foscos i formes properes a l’abstracció, encara que a l’obra d’Emili Blanes predomina l’art figuratiu, amb retrats de persones que patiren directament la repressió franquista com Miguel Hernandez, Marcos Ana, Lluís Companys, Peset Alexandre, o moltes altres persones més oblidades i desconegudes com les que formaren part d’aquelles generacions que visqueren durant dècades privades dels seus drets, o com els nombrosos llibertaris asturians que pagaren un preu molt alt per lluitar pels seus ideals. Barrejats amb aquests homes i dones que van patir la dictadura apareixen els rostres d’alguns personatges que participaren i que es beneficiaren d’aquell règim antidemocràtic. L’altra cara de la moneda.

Entre les persones retratades per Emili trobem a Francisco Martínez «Quico», antic guerriller
antifranquista en la comarca de La Cabrera, al Bierzo, nascut en 1925, amb els seus 94 anys, i en

FÒRUM PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA A COCENTAINA
memoriahistoricacocentaina@gmail.com

Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim…”

Comparte esta entrada en tus Redes Sociales
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *