Denunciem que prepotencia del Ministeri de Transport a la V21 perjudica als llauradors de l’horta d’Alboraia.

La concentració de hui, a la qual han acudit mig centenar de persones,
reclama el trasllat de la torre elèctrica projectada a la partida de Savoia al
terme d’Alboraia. Des de Per l’Horta reclamem la mediació de la màxima
responsable del Ministeri de Transports a València, la Delegada del Govern,
Gloria Calero i una actuació més decidida de l’Ajuntament d’Alboraia i la
Generalitat Valenciana. No es descarten noves accions de protesta.
L’agressió a l’horta continua amb les obres de l’ampliació de la V-21 iniciades en
l’octubre de 2018. Afecció que en un futur proper, es pot veure agreujada per
l’Accés Nord al Port i la primera plataforma de l’AVE València-Barcelona per mig de
l’horta.
Com hem denunciat en ocasions anteriors, a més d’arrassar amb 62.000m2 d’horta
l’ampliació aprovada pel ministeri de Foment, ha deixat un rosari de parcel·les
minúscules sense viabilitat per al cultiu i que han quedat condemnades a l’abandó.
Però d’altra banda, està comportant també la degradació dels camps propers,
generant un problema agrari, social i mediambiental més gran del que sembla.
Les torres han d’anar a les vores dels camps
Fa pocs dies ens arribà la denúncia per part dels propietaris de que la demarcació
de carreteres del Ministeri de pretén traslladar una torre elèctrica d’alta tensió
propera a la V21 a la part central d’un camp en plena producció. Els usos de l’horta
de València marquen que les torres elèctriques s’han d’instal·lar a les vores dels
camps, on el perjudici per al propietari és menor. Els propietaris del camp, que no es
neguen a la instal·lació de la torre, així ho han indicat durant tot el procediment.
Presentant al·legacions en cadascuna de les fases del procediment d’expropiació.
La demarcació de carreteres s’ha limitat a argumentar que no van a modificar el
projecte, mentre que el propietaris defensen que el trasllat de la torre uns metres és
tècnicament viable i a més allunyaria la torre de les vivendes més properes.
El passat dijous 9, ignorant les al·legacions de la família propietària dels terrenys,
els operaris de OHL procediren a abocar i estendre tres o quatre camions amb
grava, argila i pedres per a terraplenar no sols els quatre metres quadrats
expropiats, sinó també el tram d’accés, d’uns 10 metres de llargada. Operació que
varen paralitzar els propietaris en presentar-se per denegar l’accés al camp en
presència de la Guàrdia Civil. El passat divendres varen continuar la vigilància del
camp en companyia d’un grup de voluntaris, per tal d’impedir la instal·lació i forçar la
reubicació de la torre.

L’abocament de terres ha fet malbé la qualitat, l’estabilitat i el nivell del camp, i per
tant la productivitat i qualitat de les futures collites. Aquesta agressió s’entén dins
d’un context de desatenció generalitzada del ministeri de Transports a les
necessitats de les llauradores i llauradors que mantenen en producció els
camps limítrofs a les obres. El Ministeri de Transports no està fent un seguiment
directe, ni tan sols vetllant pel compliment del Pla d’Obres, que estableix com a
prioritari la reposició de sèquies i dels camins d’accés als camps de cultiu
limítrof a les obres.
Açò està generant quantioses molèsties entre els llauradors afectats, que en
ocasions han vist tancats els accessos als seus camps de cultiu, o han perdut torns
de reg per la tardança en la reposició de les sèquies. Per exemple, coneguem el cas
d’un llaurador que no pugué collir totes les seues xufes pels desnivells generats pels
moviments de terra de les obres. En altres casos, els ha tocat refer els màrgens de
manera provisional per a evitar sorregades, a falta d’una infraestructura segura.
Llei d’expropiació franquista
L’expropiació per a l’alçat de la torre elèctrica i altres vexacions causades per
l’ampliació de la V21 ens fan recordar la necessitat d’una revisió de la Llei
d’Expropiació Forçosa de 1954 per fer front a les desigualtats de poder generades
entre l’administració, que en nom de “l’interès general” de les obres pot cometre tot
tipus d’abusos sobre la part expropiada. La norma, creada als anys 50 per a satisfer
les polítiques urbanístiques de la dictadura franquista, es pot considerar poc
democràtica, ja que provoca la total indefensió dels propietaris davant
l’administració. En este cas, la família ha al·legat en cadascun dels procediments
però les seues alegacions, que son clarament de justícia, han sigut ignorades i si
s’alça la torre tans sols els quedarà el recurs dels tribunals, que sempre comporta
quantioses despeses.
Per tant, reclamem la mediació immediata de la Delegació de Govern que, front
a la prepotència i la falta de voluntat negociadora de la demarcació de carreteres, ha
de fer prevaldre el sentit comú. D’altra banda, caldria que l’administració local i
autonòmica recordaren a la Delegada del Govern, Gloria Calero, principal
responsable política com a delegada del Ministeri de Transports, la necessitat de
respectar als productors de l’horta. Som conscients que la Llei de l’Horta de
València no es competent en el marc d’un obra estatal, però la Generalitat en
casos com aquest hauria de recordar al govern central que l’horta està
protegida per lleis autonòmiques i per tant vetlar per que les afeccions foren
les mínimes. És absurde afegir més danys als que ja provoca la polèmica ampliació
de la V21.

Comparte esta entrada en tus Redes Sociales
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *